`El Palau ha perm?s que el curs es convertira en un referent internacional en neuropediatria?

En primer lloc, què ha significat el Palau i València per a l?impuls d?aquest curs internacional?
Fernando Mulas: Gràcies a comptar amb un lloc com aquest edifici, confortable i íntim, que ens ofereix unes instal·lacions excel·lents, hem evolucionat any rere any en l´organització de l´acte per a convertir la reunió en un referent nacional i internacional, i el Palau ha estat fonamental per consolidar-la.
Russell Barkley: Jo només vull dir que estime València, les seues gents agradables i la facilitat per a recórrer-la. És una ciutat neta, que no té els inconvenients de les grans ciutats però que sí que compta amb els seus avantatges.

Podem dir per tant que és un dels millors cursos en aquesta especialitat?
F. M.: Crec que així està considerat, però a més la varietat disciplinar dels assistents en consoliden l´atractiu. La mitat són metges mentre que l´altra
mitat són psicòlegs, terapeutes, pedagogs,especialistes en teràpies específiques que aporten valor a les ponències i als col·loquis. A més, totes
les presentacions que ací es fan completen un número de la Revista de Neurología, una de les publicacions de referència, la qual cosa suposa un valor afegit al curs.

Dr. Barkley, quins són els últims avanços de les seues investigacions que ha compartit en la seua intervenció?
R. B.: Actualment s´han identificat una sèrie de problemes mitjançant la investigació i la pràctica clínica amb els criteris actuals del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, quarta edició (DSM-IV), per al diagnòstic del trastorn per dèficit d´atenció i hiperactivitat (TDAH). Jo estic treballant en les possibles solucions que cal tindre en compte en la construcció dels criteris per al DSM-V, en el que serà el llibre més important sobre la matèria.

En quin nivell es troba actualment la neuropediatria a Espanya?
Els tractaments a Espanya han tingut un gran avanç en els últims 10 anys. L´avanç del coneixement en l´àmbit mundial i la presència de grans professionals preocupats per oferir ací un bon treball, han permés que aquest progrés haja estat molt ràpid. També Espanya destaca per la gran quantitat d´associacions de professionals i també d´associacions de pares amb fills amb aquesta patologia, que permet que s´estudie i s´avance amb una major celeritat. A més el sistema de salut pública de qualitat existent a Espanya permet ampliar els esforços, un sistema que als EE. UU. no és universal i que obliga a que tot es fomente des d´una esfera privada.

Aproximadament un 50% dels pares amb xiquets amb TDAH també pateixen el problema, com es pot actuar en aquests casos?
Així és. En aquest sentit nosaltres entenem que cal educar també els pares, han de conéixer quina és la malaltia dels seus fills i saber com actuar.Cal seguir quatre passos. El primer l´avaluació, el diagnòstic; posteriorment l´educació sobre el TDAH, un aspecte fonamental, seguit de la medicació i per descomptat d´una adaptació a aquesta nova situació. A partir d?ací podem, d´acord amb els pares, treballar en grup i avançar més ràpidament en els resultats.