L´adéu de Julio Bocca

Després de vint-i-set intensos anys de carrera dalt de tot, el ballarí argentí Julio Bocca es retira dels escenaris. I pareix que ho té més clar que mai. Lluny de l´escepticisme que sempre envolta les retirades oficials, Bocca es mostra convençut: «Vull retirar-me en el punt més alt de la meua carrera. Sempre vaig tindre clar que ho faria quan fes els quaranta anys, i ha arribat el moment.» En la roda de premsa que oferí al Palau de Congressos “on actuà, acomiadant-se així de València, el passat dia 1 de març” Bocca va resumir les moltes raons de la seua retirada: «Hi ha coses que hi són, que sempre he volgut fer, però mai no he tingut temps per dedicar-m´hi. A més, no vull tindre cap pressió»; i conversà animosament sobre l´espectacle que el porta, juntament a la seua companyia des de fa més de quinze anys “el Ballet Argentino”, de comiat per tot el món, Adiós hermano cruel, una adaptació de l´obra Lástima que sea una puta, de John Ford. Bocca ressaltà, durant la seua xerrada amb els periodistes valencians, les experiències i impressions que s´emporta. Després d´una llarga carrera internacional, que li ha permès conéixer a algunes de les figures fonamentals del ballet mundial, Bocca se sent orgullós d´haver aconseguit popularitzar el ballet al seu país, l´Argentina, i d´haver aconseguit l´estimació de la gent.