Maite Pagazaurtundua

Quina és la finalitat d´aquest Congrés?

És important donar pau i harmonia a persones que ho han passat molt malament i que han estat soles. Jo em sent una privilegiada perquè mai no ens ha faltat el caliu de moltíssimes persones que no coneixíem, que ens enviaven cartes i ens donaven el seu suport. Una societat, en entendre el sentit profund de la fraternitat, és fa més societat. I quan hi ha confiança social tot funciona millor. Amb el Congrés volem conéixer millor el fenomen terrorista pel que fa a les seqüeles que genera en les famílies. Aquells qui hem estat tocats de ple pel fenomen terrorista no hem tingut més remei que reflexionar d´una forma molt profunda i sincera; n´hem vist la pitjor cara. La lucidesa o la sinceritat poden donar lloc a algun tipus d´aportació i és això el que hem vingut a fer a València.

És important que la societat estiga unida en aquest tema?

Cada atemptat et toca de prop i se´t regira tot el teu interior. Aleshores t´adones de la necessitat d´implicar-hi tota la societat i de treballar conjuntament. La soledat de les víctimes dóna força als terroristes i la unió de la societat els lleva el poder per a portar endavant aquests projectes absurds. Cal que una part de la societat basca, que mai no s´hi ha implicat, ho faça. La manera de parar aquesta cultura de l´odi és fer veure als responsables dels atemptats que ho són.

És difícil ser valent i lliure al País Basc?

Jo mai m´he plantejat aquestes coses. El que sí considere és que la dignitat i la llibertat de pensament són bàsiques per a tindre una qualitat de vida personal mínima.

Jo no podria viure mirant cap a un altre costat mentre que veig com fan autèntiques barbaritats a veïns i cosins meus. Hi ha molta gent que pot viure així.

Jo no. M´estime més ser lliure per dins i lluitar per a ser lliure per fora.

Altres víctimes que participaren en distintes taules rodones també oferiren a ePALCO els seus testimonis. Irene Villa, qui va resultar greument ferida per un atemptat d´ETA a Madrid, va comentar que en aquest Congrés «ens uneix una bomba, però en aquests moments ens sentim amb veu i amb el suport d´una societat. València sempre ha estat al costat de les víctimes i a mi aquesta ciutat m´ha aportat molt». Per la seua part, Pilar Manjón, víctima de l´atemptat de l´11-M, assegurà que se sentia unida a totes les víctimes que participaven en el Congrés: «Ens uneixen molts sentiments, el mateix dolor, i patim el mateix trencament intern». Laura Jiménez, víctima també de l´11-M, va manifestar la necessitat de donar a conéixer la seua situació: «Volem que la societat prenga consciència que cal lluitar i donar suport a les víctimes». També estigué al Palau de Congressos Mª del Mar Blanco, germana de Miguel Ángel Blanco, qui va assegurar que la mort del seu germà va produir un abans i un després en la lluita contra ETA per part de la societat: «Tots ens vam llançar al carrer i els terroristes pogueren comprovar que hi havia una societat unida».

Durant els dies del Congrés es va poder visitar l´exposició fotogràfica «En pie de foto» de la Fundació Miguel Ángel Blanco.

El Congrés finalitzà amb la lectura d´un manifest on es recullen les peticions d´aquest col·lectiu, entre les quals destaquen que es tinga memòria cap a les víctimes, que es respecte la seua dignitat i que es faça justícia.