Nicolás Castellanos

Què li sembla que se celebre ací a València el V Fòrum de l´Aliança Mundial de les Ciutats contra la Pobresa?

El Fòrum em sembla necessari i urgent, ja que hui el problema de la humanitat és la pobresa. I que se celebre a València em sembla just, perquè aquesta ciutat és la capital de la solidaritat. Tenim un projecte molt important a Bolívia que es diu «Hombres Nuevos», i gràcies a la Generalitat Valenciana estem fent grans progressos.

Cada ciutat, mitjançant les ajudes, ha de donar resposta a les necessitats reals dels països pobres. Per exemple, en tota Bolívia no hi havia cap escola universitària de teatre i, per mitjà d´una subvenció de la Generalitat Valenciana, hui en tenim una que està considerada entre les millors d´Amèrica Llatina.

Aquesta és una manera de reduir els nivells de pobresa ja que, quan pugem el nivell cultural, els problemes de la pobresa desapareixen.

Aquests projectes també repercuteixen en els països que aporten els diners, ja que és una manera de sentir-nos tots més solidaris, més humans i pujats en aquest tren de la solidaritat internacional, perquè les diferències entre el nord i el sud desapareguen gradualment i es puga viure a tot arreu amb dignitat humana.

Encara que cada vegada existeixen més projectes per a eradicar la pobresa, les diferències entre rics i pobres són majors?

Aquesta és una conseqüència de l´esquema neoliberal de la globalització, i tots els qui ens trobem en llocs on hi ha pobresa ens n´adonem cada vegada més. Al barri on jo visc, el 60% són pobres i el 40% viuen en la misèria. A Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) un milió de persones viuen en aquestes condicions inhumanes, injustes i cruels.

I amb pocs recursos, s´hi poden fer moltes coses?

Efectivament. Nosaltres a Bolívia, i de nou gràcies a la Generalitat Valenciana, hem fet un poliesportiu que està transformant el barri en què s´ha construït. Aquestes accions són les que fan que els països pobres puguen obrir-se un poc al futur i al desenvolupament.

Fòrums com aquest ajuden perquè les ciutats prenguen consciència de la situació de pobresa al món?

Sí, ja que és una manera d´arribar al cor de la ciutat, on tenim un nivell de vida acceptable, i prendre consciència d´aquestes altres realitats perquè entre tots puguem reduir les fronteres de la pobresa.

Li va produir satisfacció el Premi Príncep d´Astúries de la Concòrdia del 1998?

Sí, em va produir una satisfacció enorme i sobretot em va donar ànim i coratge. A més és una forma de reconeixement pels qui treballem en pro d´una causa noble que persegueix que la gent puga tindre un hospital, una escola i una vida amb un cert benestar.

Cal més conscienciació de tots en aquest tema?

Indiscutiblement. Hui tots diuen que la pobresa extrema es pot reduir. Jo estic convençut que si tots els ciutadans i, no val a dir-ho, totes les institucions, aportàrem un 1% del nostre pressupost i aquests fons es gestionaren bé (perquè és de veres que el problema de la corrupció també està molt present en aquests països), certament, es reduirien de manera extraordinària els nivells de pobresa. Nosaltres hem fet 30 escoles per a més de 35.000 alumnes; això és reduir la pobresa.

També hem treballat en el Plan 3000, amb el qual hem construït diferents escoles esportives, i fins i tot tenim una orquestra que ha fet una gira per Espanya amb un èxit impressionant. A més, totes aquestes persones no miren d´abandonar el seu país, sinó que volen quedar-s´hi, ja que veuen que poden enriquir-se i adquirir coneixements. Un altre projecte que hem realitzat, en aquest cas amb el suport de l´Ajuntament d´Alacant, és una residència universitària per a la gent de les províncies de l´interior, on aquells qui no puguen pagar el poc que se´ls demana puguen fer-ho amb treball. Això és fer programes dirigits directament a resoldre el problema de la pobresa al món.