Innovacions de películ.la en el XVI Congrés de la Societat Espanyola de Retina i Vitri

Superant les previsions d´assistència, més de 800 professionals de l´oftalmologia es van reunir al Palau de Congressos de València amb motiu del XVI Congrés de la Societat Espanyola de Retina i Vitri per a debatre els avanços pioners en el món d´aquesta disciplina.

De la mà de Marta Suárez de Figueroa, presidenta de la SERV, Jose Mª Ruiz Moreno, vicepresident, Alfredo García Layana, tresorer, i Helmut G. Sachs, investigador pioner alemany invitat especial per l´organització, ens assabentem dels avanços més nous que es presenten al palau valencià.

En quin àmbit de l´oftalmologia es centren les investigacions de la SERV?

En els seus 23 anys d´història, la Societat s´ha centrat en la promoció del coneixement de la retina i dels seus modes de malaltia. Tres de les quatre causes principals de la ceguera en la població dels països desenvolupats són conseqüència de malalties de la retina: la diabetis, la miopia i, la principal causa de ceguera a Europa i Espanya: la degeneració macular associada a l´edat (DMAE) . Són per tant patologies amb un impacte social molt significatiu que afecten altament la qualitat de vida del pacient.

Aquest congrés es caracteritza per la presentació de tècniques revolucionàries per al tractament d´estes patologies tan habituals en la societat, podria parlar-nos de quins són i en què consistixen?

Aquestes tècniques són principalment tres: la Teràpia Cel·lular, la modificació genètica i la Bioenginyeria.

La Teràpia Cel·lular i la modificació genètica utilitzen ja siguen cèl·lules mare per a substituir les ja degenerades en la retina com cèl·lules tractades genèticament per a convertir-les en productores de la substància que necessita el pacient. Esta teràpia consisteix en la modificació de les cèl·lules del propi organisme: s´injectarien en l´ull agents antibiòtics i proteïnes, encapsulades perquè el sistema immunològic del pacient no ho detecte com un agent a combatre, que produirien les proteïnes necessàries per al tractament terapèutic.

L´altre camp en què s´estan fent grans avanços és en el de l´aplicació de la bioenginyeria, centrada en la instal·lació en l´ull de sistemes de visió artificial com, per exemple, microxips. En investigacions realitzades pel Dr. Helmut G. Sachs s´ha procedit a la inclusió d´un microxip davall la retina, a la qual arriba informació arreplegada amb una xicoteta cambra wireless instal·lada en la muntura d´unes ulleres. La informació arreplegada pel microxip es transforma en impulsos que arriben fins a la corfa occipital, creant una imatge interpretable pel cervell humà, recuperant el pacient cec part de la visibilitat.

És una gran revolució, una tècnica que pareix ciència-ficció però que en realitat és possible gràcies a la multidisciplinarietat de les investigacions.

Estan aquestos tractaments actualment disponibles per al pacient? Quines millores suposarien?

Es tracta de projectes que es troben en fase d´investigació i desenvolupament; no són per tant tractaments als què puga accedir el pacient actualment. No obstant això, els resultats obtinguts fins ara en laboratori suposen una autèntica revolució i, si bé es tracta de no generar falses expectatives en el pacient, sí que es pot transmetre una certa esperança que uns 2 o 3 anys estes tècniques seran accessibles.

Actualment el tractament més habitual implica que el pacient es sotmeta a una injecció d´agents antibiòtics cada un o dos mesos. Amb els nous tractaments es reduiria la freqüència dels tractaments amb la consegüent reducció de càrrega per a l´administració i de trauma físic i psíquic per al pacient. Estem satisfets perquè s´està obrint per al pacient una porta molt esperançadora en la lluita contra la pèrdua de visió.