MªJosé Mainar:`No es pot culpar a les dones de la crisi´

Després de la celebració del II Congrés Dones en el món Liderant el Mil·lenni, hem parlat amb MªJosé Mainar, la impulsora, organitzadora i presidenta del Congrés. Una dona amb unes idees i objectius molt clars que també presidix EVAP/BPW, l´associació que reunix les dones empresàries i professionals de València, sent a més, la vicepresidenta de la mateixa a nivell nacional.

És la segona edició que se celebra d´esta reunió, què ha canviat en els tres anys que hi ha entre les dos encontres?

La situació ha canviat molt. No té res a veure l´escenari econòmic de 2007 quan vam celebrar el primer congrés amb l´actual. Ha existit un important canvi, principalment a nivell econòmic i de forma global, passant de l´època de l´abundància a l´època de les restriccions.
No obstant això és un període que obri oportunitats a les dones per a arribar a llocs de lideratge, ja que podem afirmar, que no poden culpar-nos a nosaltres de l´actual fracàs econòmic.

I quant al congrés, quines diferències troba?
Hem de dir que el resultat del congrés és satisfactori, s´ha augmentat el nombre d´assistents en un 40%, amb la participació d´empresàries de tot el món, amb grans ponents que han vingut dels 5 continents i amb el suport de tots els organismes.
La discriminació continua sent una realitat. I sent les dones només el 7% les que ocupen llocs de responsabilitat, organitzar un esdeveniment com este i omplir-lo és un èxit i a més diu molt de la implicació social femenina perquè nostres iniciatives isquen avant.

Entre els temes que s´han parlat està el de la paritat. Deia que l´objectiu és que estiga mal vist que no hi haja paritat en les empreses. Amb la situació actual ha anat a pitjor, a millor o s´ha estancat?
En primer lloc el que cal fer és conscienciar a la societat civil que no es pot discriminar la dona, ja que suposa el 51% del talent del país. El que s´està produint és una entrada gradual de la dona en els llocs de responsabilitat, encara que és molt lenta. Però tampoc cal prenguera com a model el que està ocorrent en països com Finlàndia o Islàndia on s´està transformant en bloc els consells i l´alta direcció de les empreses omplint-los de dones. Jo aposte per la diversitat i el talent, però cal tindre en compte que pot tendir a la baixa perquè les decisions finals de la seua incorporació continuen estant en mans d´hòmens.

Sense ànim de polemitzar, en unes declaracions seues assenyalava que les dones “són més prudents, mediten més les decisions, treballen millor en equip implicant-se més en els projectes, corrent menys riscos i decidint sempre des del consens”. Seguint esta línia, si s´aconseguix un equilibri home-dona, no tindríem el perill de perdre´l però al revés?

No és entrar en polèmica ja que jo no propose que es prescindisca del talent masculí, sinó que es permeta l´ascens del talent femení. Des d´EVAP promovem igualtat, paritat i diversitat en els llocs de presa de decisions, i permetre que les característiques de lideratge intrínsec de les dones es posen de manifest.
A més, en els últims temps hem pogut veure com la neuropsicologia avala estes tesis mostrant que el cervell femení està estructurat diferent, però no sent millors ni pitjors. No s´és més o menys intel.ligent per ser dona, sinó que es tenen aptituds per a dirigir.

Quant a la conciliació, podríem dir que és el tema que més ha calat dins de la cultura de les empreses, que ja no sols està de moda o queda millor dir que es concilia.

Així és, és un dels temes que més ha transcendit, però encara continua quedant molt de camí per recórrer en conciliació i també en paritat, encara que ambdós són temes de què es parla en tots els fòrums. Quant a la conciliació, està mal vist que no es proporcionen totes les ajudes que permeten la potenciació de la compatibilització de la vida familiar amb la professional independentment del sexe. Cal donar opcions perquè es puguen fer realitat, però cal aplicar, no sols teoritzar, com ocorre sovint.

Quines conclusions es poden traure d´esta reunió?

Després d´estos dies de debat el que veiem és que continua quedant molt per fer. Cal enfocar les nostres accions perquè arriben a tots els estrats de la societat, com diu el lema del congrés, de ?una altra forma?.

Finalment, ha confiat de nou Al Palau per a la seua celebració, què li aporta l´edifici al Congrés?

Tinc una consideració excel.lent del recinte, ja que el Palau de Congressos de València és la millor opció a València per a fer esdeveniments d´este tipus, tant per la seua ubicació, les seues excel.lentíssimes instal.lacions i la professionalitat dels seus empleats.

Com a organitzadora i com a presidenta del comité organitzador, fer un esdeveniment Al Palau m´oferix la tranquil.litat i la seguretat que en el cas que ocórrega un eventual imprevist, podré tindre solució al mateix.